28 oct. 2009

Una flor amarilla.

Estudias cómo pasar de un vagón a otro mientras yo duermo entre sábanas de algodón.


Me diviertes explicándome a qué saben las rocas y por qué tienen esa forma, pero yo no te entiendo. Yo sé de piedras cuando se trata de tirarlas al mar, y eso que ni siquiera botan.


No llores, de verdad, que se te borran las pecas.

25 oct. 2009

Reflexos

- No vull que em segueixis sempre. No ho puc permetre per mi, però sobretot, per tu. No puc ni vull deixar que el teu taló es posi al sòl només quan ho fa el meu. No consentiré veure't fosca, on el sol decideixi projectar-te a cada moment. No et permeto perseguir-me pels cristalls, els miralls, les ombres i els reflexos. No.

- Però ja no tens més remei. Em vas obrir la porta. Jo no sóc l'ombra de Peter Pan, ja no em puc escapar. És tan improbable que em vagi com que la Terra giri al voltant del Sol. O era al revés? No se'm donen bé les comparatives. És tan improbable que si tu fossis un dit, jo seria l'anell.

- Doncs tallaré el dit. I em convertiré en mar.

- Llavors jo aprendria a nedar.

...Eva through the Looking-Glass.

...Eva through the Looking-Glass.