Reflexos

- No vull que em segueixis sempre. No ho puc permetre per mi, però sobretot, per tu. No puc ni vull deixar que el teu taló es posi al sòl només quan ho fa el meu. No consentiré veure't fosca, on el sol decideixi projectar-te a cada moment. No et permeto perseguir-me pels cristalls, els miralls, les ombres i els reflexos. No.

- Però ja no tens més remei. Em vas obrir la porta. Jo no sóc l'ombra de Peter Pan, ja no em puc escapar. És tan improbable que em vagi com que la Terra giri al voltant del Sol. O era al revés? No se'm donen bé les comparatives. És tan improbable que si tu fossis un dit, jo seria l'anell.

- Doncs tallaré el dit. I em convertiré en mar.

- Llavors jo aprendria a nedar.